Le Rose-Croix de l'Ordre Royal d'Hérédom de Kilwinning (D'après mes conversations avec Jean Pierre-Duhal)


Mon TCF Jean-Pierre:

Je m'approche à toi pour te faire quelques questions à propos de l'Ordre d'Hérédom de Kilwinning, et son grade de R+ finalement intégré au Grand Chapitre Géneral de France.

Cette ordre, site à Edimbourg (quelques uns envoient ses origines à l’Angleterre) possède un R+ bien différente aux autres RR++. Clermont dit à Gages que ce grade R+ d’Hérédom de Kilwinning été concédé seulement à une élite.

On déduit alors que le R+ d'Hérédom de Kilwinning, Chrétien et catholique, choqué avec les autres d'origine protestant et quand même juifs.

Je pense que le rite d’Heredom de Kilwinning était réservé qu à la garde rapprochée de Clermont qui était dévot.

La version du rose-croix du système en 25 était une autre version du rose-croix .

La question est si, peut être, Morin était il reçu à ce degré R+ d’Hérédom de kilwinning?


Mon cher Joaquim,

Voila une question bien difficile pour apporter une réponse en ce qui me concerne.

Selon A Bernheim, il semble que le Chapitre dit de Clermont appartient plus à la légende qu'à son existence réelle. De même que l'appellation Rite de Perfection n'a pas était utilisé à l'époque où il s'agissait plutôt de l'Ordre du Royal Secret.

Je n'ai pas trouvé de fait prouvant que le rose-croix de Morin descendait du rose-croix de l'ordre d'Hérédom de Kilwinning. Ce qu'on peut dire c'est l'ossature commune de la plupart des écritures de R+ et donc probablement une seule origine.

On peut souligner l'ancienneté avérée du R+ de l'Ordre d'Hérédom de Kilwinnig.
On peut relever curieusement l'absence de rôle politique de ce grade contrairement à celui de chevalier d'Orient qui manque de souffle à mon avis.

Peut on dire également que l'histoire s'est jouée entre Londres Paris et Berlin sans oublier l'enclave Bordelaise sans doute avec une proximité anglaise.
Le rose-croix était inclus dans le pacage du rite du Royal Secret dont il semble que Morin soit l'auteur de ce dernier grade ce qui semblait plus le préoccuper que redevenir du rose croix pourtant fort de son contenu.

Avec un TAF très forte

Jean-Pierre Duhal, 5ème Ordre, Chevallier de la Sagesse, Grade 9 et dernier du Rite Français des Modernes, Souverain Grand Inspecteur Général, 33º du Rite Écossais Ancien et Accepté. Fondateur du Sublime Conseil “Provence et Fidélité”, Membre Fondateur du Ve Ordre et, Passé Très Sage et Parfait Grand Vénérable de la Chambre d’Administration du Grand Chapitre Général du Grand Orient de France. Membre de l’Académie Internationale du Ve Ordre de l’Union Maçonnique Universelle du Rite Moderne

La ubicación de las Columnas del Templo, sus Palabras y otras consideraciones aclaratorias

 El objetivo de este artículo es intentar aclarar la confusión reinante relativa a las Columnas del Templo de Salomón, sus palabras, y otros aspectos tangenciales que han sido objeto de interpretaciones erróneas y degeneradas, por interés o ignorancia en muchos casos. Agradezco infinitamente las lúcidas y magníficas indicaciones que sobre el asunto me ha aportado el Querido Hermano y amigo Patrick Négrier, magnífico masonólogo y filósofo, referente de todos conocido, y cuya cercanía y atención va a la par de su inmensidad de conocimientos.

Las palabras B y J se transmitieron solo en el grado de Aprendiz y eso desde el "Edimburgo" de 1696. El ritual de la Gran Logia de Inglaterra se limitó a agregar un grado de maestría (a la que cambió la transmisión de la palabra MB con el toque de los cinco puntos del antiguo grado de compañero) para poder reservar al grado de compañero, ahora liberado de su contenido anterior, un contenido Nuevo: la transmisión del desarrollo en la letra G (Samuel PRICHARD, “Masonería Diseccionada”, 1730).
Muy a menudo, la transmisión de los dos grados se realizaba en la misma velada. A pesar de ciertas lecturas ciertamente fantasiosas e imaginativas, la puerta entre las dos columnas estaba hacia el este e indicaba la puerta equinoccial. La columna J a la derecha al noreste indica la ubicación del horizonte donde el sol sale el día del solsticio de verano más largo; y la columna B, a la izquierda al sureste, indica la ubicación del horizonte donde sale el sol el día del solsticio de invierno, el día más corto. Volver a leer I Reyes 7,21.
Para responder a estas preguntas, siempre es necesario volver al texto fundador, el “Edimburgo” de 1696, que expone claramente y sin la más mínima duda posible: “Q. : Are there any lights in your lodge ? An. : yes, three, the north-east, s.-w., and eastern passage”

El noreste designaba el punto del horizonte donde el sol sale el día del solsticio de verano simbolizado por la columna J (y que se pone al noroeste).

El suroeste (abreviado como S.-W.) era el punto en el horizonte donde el sol se pone el día del solsticio de invierno simbolizado por la columna B (y que se levanta al sureste).

Y entre estas dos posiciones extremas, debido a la eclíptica, está naturalmente el este, es decir, el lugar del horizonte donde el sol se levanta en cada uno de los dos equinoccios, que es donde el sol se eleva a los dos equinoccios descritos en el texto como "pasaje del este", el pasaje al final simbolizado en el Ulam por la puerta del Hêkal (la puesta de sol en los dos equinoccios se realiza de forma natural al oeste). No hay nada falso en este catecismo de 1696 que no simplemente invita a pensar el simbolismo de los dos solsticios, sino también el de las dos columnas (con sus nombres, su material, su altura y sus dos capiteles adornados con lirios y granadas) y la puerta del Hêkal, donde Patrick Négrier da cuenta de ello en el Capítulo IV de su libro “L'essence de la franc-maçonnerie a travers ses textes fondateurs 1356-1751”(Oxus, 2018) 
En múltiples ocasiones hemos escuchado decir o leído que, en el templo de Salomón, la luz venía de la puerta de los dioses y en el templo masónico la puerta se invierte. Entonces el masón entra por el sol poniente, por la puerta de los hombres. Era lógico para algunos que consideraran así un cambio de plano entre la casa de Dios, que era el templo de Salomón y la casa de los hombres que caminaban hacia la luz que es el templo masónico. Este pensamiento “guenoniano” es totalmente ajeno a la tradición de la Palabra de Mason. El Edimburgo de 1696 reporta claramente la puerta y las dos columnas a "Noreste, Sudoeste, y Pasaje del Este". Explicación: El noreste fue la ubicación de la Columna J (solsticio de verano durante el cual el sol sale al noreste y se pone al noroeste); el sudoeste era la ubicación de la columna B (solsticio de invierno durante el cual el sol sale al sureste y se pone al sudoeste); y el pasaje desde el este significaba el lugar en el horizonte donde el sol sale el día de los 2 equinoccios.
Es importantísimo señalar que en el origen del grado de compañero no se comunicaban las Palabras B y J: estas ya habían sido dadas en el grado de aprendiz. Y es porque el aprendiz ya las conoce que él puede hablar de ellas y ya no precisa volvérselas a transmitir. El Compañero no es el que recibe B y J, sino el que recibe la letra G. Observando el Prichard de 1730, en el grado de Compañero, vemos: P- ¿Cuando pasasteis bajo el Atrio, ¿qué visteis?. R-Dos grandes columnas. P- ¿Cuál es su nombre? R-J y B, es decir, Jakin y Boaz. Por lo tanto es falso que ambas palabras se dan en ambos grados. Solamente en el grado de aprendiz y eso desde el “Edimburgo” de 1696.
Volviendo al templo de Jerusalén, estaba orientado desde el este (Oulam con sus 2 columnas) hacia el oeste (Devir frente al cual el altar de los perfumes simbolizaba la muerte). Al mirar hacia el templo, uno miraba hacia el oeste y, desde esta perspectiva, Ulam representaba el este (puerta) flanqueado en la derecha del noreste (J) y en la izquierda del sureste (B), donde cada columna tenía su propio simbolismo.
Se lee y acepta tan alegremente, afirmaciones y desarrollos como el que sigue a continuación: “La separación de la expresión en dos palabras distintas y separadas para el aprendiz y el compañero tuvo lugar cuando el grado de maestro llegó alrededor de 1730. Era necesario individualizar los cuerpos de tres grados distintos. Fueron separados los gemelos significantes y marcadores de la puerta solsticial. Eran del mismo nacimiento solar y a uno se le dio la voluntad divina (Jakin) y al otro la voluntad de los hombres (Boaz). Esta dicotomía recuerda la puerta de los dioses y la puerta de los hombres”. Esta Exégesis guenoniana totalmente ajena a la tradición de la Palabra del Masón, es además falsa. No era la puerta la que era solsticial: eran las dos columnas: "¿Qué significan las dos columnas de bronce? R: Ellos marcan los dos puntos solsticiales "(Rito Escocés Antiguo y Aceptado, 1829 en COLLECTIF, Origen y Evolución de los Rituales, Gran Logia de Francia, 1999, 361).

La controversia de 1753
Poco después de la introducción del grado de maestro, un falso problema contamina el razonamiento de nuestros antecesores: la controversia de los antiguos y los modernos. Los "Anciens" constituidos en la Gran Logia acusaron a los "Modernos" de 1717 de haber invertido las palabras después de las revelaciones publicadas. Pero si analizamos con calma vemos que, en 1737, en la “Réception d’un frey-maçon”: B y J todavía se comunican al aprendiz. En 1745, Gabriel-Louis PERAU, en “L’Ordre des francs-maçons trahi”: se comunica J al aprendiz y B al compañero (este es el origen de la modalidad del rito francés).

Cual leyenda que se ha dado por cierta a fuerza de repetirla una y otra vez, se dice que el Rito Escocés Primitivo está presente en las primeras logias del regimiento en Saint-Germain-en-Laye desde 1688. Eso es una invención pura: la masonería del Mason Word solo se introdujo en Francia alrededor de 1725.

Si la masonería desea ser lógica consigo misma, debe basarse en el simbolismo del noreste / noroeste de J y en el simbolismo del sureste / suroeste de B: por lo tanto, debe ubicarse al norte en la Logia aquellos que reciben JAKIN (no importa si son los aprendices o compañeros, cada rito hace lo que él desea) y, por lo tanto, tendrán que ser ubicados en el sur los que reciben B (aprendices o compañeros, siendo libre cada rito para decidir). Esta evidencia seguro puede provocar que más de uno se rasgue las vestiduras un tanto por ignorancia o por mala praxis del entendimiento.
Recordemos que, en 1760, los “Tres golpes distintos”, B se comunica al aprendiz, y J al compañero (práctica de los Antiguos del que bebió el REAA).

Ciertamente, las fiestas de solsticio masónico son significativas debido al simbolismo solsticial de las dos columnas, pero en realidad llegaron tarde y tienen una historia que debe conocerse; de ​​lo contrario, está expuesto a cometer un contrasentido. En el siglo XVII, las logias escocesas recibían aprendices el día de "San Juan" de invierno, el 27 de diciembre. Luego, en 1717, la incipiente Gran Logia de Londres eligió a su gran maestro el día de San Juan Bautista el 24 de junio. Pero cada uno de estos dos eventos, que, además, NO tienen RELACIÓN entre ellos, no tenían la intención de celebrar los solsticios simbolizados por las dos columnas: obedecían exclusivamente a su piedad religiosa sin ninguna implicación esotérica: los calvinistas escoceses por la elección de San Juan Apóstol, y los anglicanos y otras confesiones de la Gran Logia de Londres por la elección de San Juan Bautista (no hay una implicación hermética en la tradición de la Palabra del Masón).  
Se ha pretendido etiquetar que los llamados ritos "modernos" son de naturaleza estelar (J en el Norte, segundo vigilante en el Norte). J no era estelar a priori sino solar: solsticio de verano (es solo la analogía tradicional entre la salida del sol en el día del solsticio de verano hasta el mediodía zenital y la elevación del eje Polar que permite por extensión conectar a Jakin al cielo nocturno).
La invención del sistema hermético, metafísico y militar bajo la influencia cultivada de los caballeros de Saint-Lazare y Saint-André inoculado en las logias tiene su origen en el pensamiento de Ramsay, que sigue siendo para algunos la vergüenza de la masonería porque ni siquiera se dio cuenta de que al tomar literalmente la burla de Jonathan Swift en la ficción de los caballeros masones de la logia de San Juan de Jerusalén en su Lettre de la Grande Maîtresse des Franc-maçonnes, à M. Harding, imprimeur de 1724 fue totalmente engañado. Ante la consideración de que los miembros de estas dos órdenes caballerescas presentes en logia fueron reconocidos como "Maestros escoceses" cabe señalar que al alto grado de "Maestro escocés" no era de origen escocés sino francés, aunque esta actitud cuanto menos que cómica de Ramsay hizo que se atreviera a unir la masonería a una caballería establecida en Escocia en Kilwinning sin darse cuenta de que su fuente, Swift, era burlesca porque Kilwinning no tuvo una participación católica caballeresca: era una logia presbiteriana calvinista que fundó la Palabra de Mason. Mucho se ha discutido al respecto, pero aún estamos esperando a que nos expliquen eso de “rito estuardista” del que hasta el momento no aparecen fuentes sólidas ni fundamentadas.

Para finalizar, y volviendo a las Columnas, creo que es necesario recomendar, respecto al elemento bíblico descriptivo el que nunca podemos trabajar con traducciones porque son falsas. Así, el texto hebreo especifica en I Reyes 7,39 y II Cr. 4.10 que el mar de bronce era yemanit ("a la derecha") qedemah ("en frente" al "Oulam) mimoul negev ("orientado al sur" o si se prefiere "frente al sur" y, por lo tanto, al norte y más precisamente al noreste, ya que Ulam representa el este, el oeste está representado por Devir).
Cuando estamos frente a la fachada del templo, lo que percibíamos delante del Ulam, era un mar de bronce a la derecha (muy cerca de la columna J al noreste) delante del Ulam (es decir, delante y al lado de la columna J del Ulam) que mira hacia el sureste, es decir, que está muy precisamente al noreste.

Joaquim Villalta, Vª Orden, Gr.·. 9, 33º
Director de la Academia Internacional de la Vª Orden - UMURM
Gran Orador del Sublime Consejo del Rito Moderno para el Ecuador
Miembro de Honor del Grande Oriente Lusitano
Miembro de Honor del Gran Oriente Nacional Colombiano
Miembro Honorario del Supremo Consiglio del 33º ed Ultimo Grado del R.S.A.A. per l’Italia e sue Dipendenze
Muy Poderoso Soberano Gran Comendador del Supremo Consejo del Grado 33º para España del Rito Antiguo y Aceptado

Primer document maçònic conegut d’establiment a nivell dels Països Catalans de les Filles i dels Fills de la Viuda

El 19 de juliol de 1849 es redactà a l’Or.·. de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló) el primer document conegut sobre l’establiment de la Francmaçoneria Universal a nivell dels Països Catalans. Es tracta d’una Planxa, molt ben conservada i escrita en llengua francesa, que envia –per raons de seguretat– des de l’Or.·. de Perpinyà la barcelonina Resp.·, Lògia Triomphe de l’Amitié (títol distintiu en llengua francesa), i que assegura treballar en el Ritu Francès (*), al Gran Mestre i als Il·lustres GG.·. membres del Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.).

Traducció al català de la Planxa, que es conserva procedent del G.·.O.·.D.·.F.·. a la Biblioteca Nacional, a l’Or.·. de París (Illa de França), que van localitzar Patricia Ramon-Badie i Jacques Mongay, i que publiquen a la seva obra DEUX SIÈCLES DE MAÇONNERIE EN ROUSSILLON (1744-1945), pàgines 254-259 [Les Presses Litteraires, Sant Esteve del Monestir (4art trimestre de 2003)]:

“A les Valls de Perpinyà. 19è dia del 5è mes de l’any de la V.·. Ll.·. 5849 (**)

A la Glòria del G.·. A.·. D.·. L’U.·.

Els GG.·. espanyols que composen la Lògia i el seu Capítol (***) sota el títol distintiu de Triomphe de l’Amitié, Orient de Barcelona, Espanya, al Gran Mestre i als Il·lustres GG.·. membres del Gran Orient de França.

Salut, Salut, Salut

Molt Il·lustres Germans.

El Venerable i els GG.·. de la Lògia Triomphe de l’Amitié, Orient de Barcelona, òrgan de tots el maçons repartits en el sòl de l’antiga Corona d’Aragó, Espanya Oriental, es dirigeix a favor de la petició següent: té el plaer de comunicar l’acord de la Lògia Triomphe de l’Amitié, Orient de Barcelona, de tenir dret a crear Lògies a Espanya en el Ritu Francès. Totes les Lògies a crear i ella la primera, dependran del Gran Orient de França car elles seran lliurades per la Lògia Mare de Barcelona. La nostra Lògia serà com una sucursal del Gran Orient de França. Tot seguit exposem les condicions pel do gratuït i quins són el motius que ens han portat a actuar d’aquesta manera. El preu per a la creació d’una Lògia, preu que ens fareu conèixer, es dividirà en dues parts iguals: una anirà al Gran Orient de França i l’altra a la Lògia Mare de Barcelona. Ella haurà de servir per pagar les despeses d’organitzar, d’impremta i de buró. Si no accepteu aquestes condicions, nosaltres no podrem avançar en la nostra tasca tenint en compte que els Mestres espanyols ara per ara no poden fer gran sacrificis. Les Lògies hauran imposar-se una doble despesa, que no poden efectuar, cosa que allunya els maçons [dels profans] i per això, la Maçoneria no se’n sortirà. A Espanya també cal una Lògia que moderi a fi de dirigir i corregir aquelles que es desviessin de la veritable regla.

En segon lloc, les dificultats que imposa la frontera són immenses. Seria molt perillós per a nosaltres si s’apoderessin d’articles referents a la Maçoneria. Hi hauria una molt major dificultat si aquests articles provinents de París fossin enviats cada una de les Lògies d’Espanya, especialment si aquests articles o constitucions o cartes capitulars anessin acompanyats de contrasenyes i segells. Si responeu favorablement a la nostra petició questa dificultat s’aixecarà. El nucli es trobarà a Espanya, no hi haurà altra Lògia Mare que no sigui aquesta com a corresponent amb les demés i solament amb el Gran Orient [de França]. Per la intermediària de St. Jean de les Arts, a Perpinyà, podríem rebre la paraula anyal i la paraula semestral si ho autoritzeu. Heu de ser conscients de les precaucions que ens cal adoptar. Volem estendre la Maçoneria sense fer soroll. Volem que sapigueu de l’existència de diverses Lògies o almenys que deixeu d’ignorar que existeixen. Ens agradaria no haver d’utilitzar noms de guerra o simbòlics o al·legòrics a que ens veiem obligats a fi de despistar els nostres enemics. Ens agradaria poder adoptar algunes modificacions que puguin exigir les circumstàncies, en definitiva, ens agradaria poder exercir la Maçoneria com es practica a França. Fins al dia d’avui la nostra Lògia ha treballat bonament i no s’ha hagut de patir una dura repressió de part del Govern. Comptem amb 38 anys d’existència (****) sense cap interrupció. Solament la manca de comunicació amb el Gran Orient de França es produí quan es va perdre la protecció de l’Exèrcit francès tenint per aquesta raó encara a París les nostres Cartes Capitulars que reclamem presentant el pagament de la suma exigida. No s’ha mantingut, en cap moment, relacions amb Lògies anomenades bastardes i mai s’ha traït [al Gran Orient de França]. S’ha tingut més sort que els GG.·. de Granada. Set Germans que feien una recepció foren penjats i el que fou rebut va ser condemnat a galeres. Fou en 1825 quan aquests GG.·. patiren el martiri, quan ja no hi havia tropes franceses. Encara que no vàrem poder rebre les Cartes Capitulars, el Capítol s’organitzà i es constituí en instància per actuar regularment. Es segueix servint-nos de l’autorització de donar les Constitucions acordada pel S.·.C.·. de Saint Jean des Arts de la Régularité, a l’Orient de Perpinyà, datada en el 25è dia del 10è mes de l’any 1811, la qual havia estat concedida amb el número 6480 pel Gran Orient de França i que havia estat signada pel Gran Mestre i el seu representant, amb data del 13er dia de l’any 5811 (*****) de la V.·. Ll.·., i visada per la Lògia Simbòlica, la Lògia d’Administració General i el G.·. C.·. federal. Uns demanem que ens digueu la quantitat que cal pagar per poder retirar les Cartes Capitulars al mateix temps que ens feu conèixer la resposta a la nostra petició.

Ens calen per que el nostres treballs siguin regulars les Cartes Capitulars que es troben en les caixes el Gran Orient de França. Com comprendreu nosaltres volem estar més íntimament vinculats al Gran Orient de França ja que de cap manera volen constituir un Orient al marge. Volem gaudir de la Força i la Llum d’aquest a fi de poder comunicar-nos sense fer corre cap perill un nombre indeterminat dels nostres conciutadans.

Tenim tota la confiança en que la nostra petició sigui ben acollida per la vostra part i d’aquesta manera treure’ns de molts anys de patiments i persecucions. S’han defensat en moltes ocasions a Espanya els principis de la Maçoneria tot exposant les nostres vides i sacrificant el nostre benestar i les nostres fortunes. Així, ara que estem tàcitament tolerats ja que ignoren els nostres treballs, cosa que no ens molesta, ens cal propagar els nostres principis i d’aqueta manera reprendre la Llum el més ràpid possible.

Esprem que contestareu el més aviat possible. En el cas de ser favorable, ens fareu oblidar trenta vuit anys de patiments.

Fem sentir els nostres sentiments fraternals i rebeu les nostres salutacions.

EP.·.L.·.N.·.M.·.A.·.V.·.C.·.

Signat: el Gà.·. Venerable Thomas Bertrand Soler, Cavaller del Temple.”

Tot seguit hi ha diverses signatures amb la referència “recomanat amb el prec pel Sant Capítol de Saint-Jean des Arts et de la Régularité, Orient de Perpinyà”, amb encara cinc firmants més, un segell en cera, dos segells entrecreuats i un text en castellà.

La carta és adreçada a M. Emmanuel Pagès, Institutor Orador del Capítol de Perpinyà.

Es desconeix la resposta del Gran Orient de França.

Sabem que a L’Or.·. de la vila de Gràcia entre 1847 i 1848 començà a treballar la Resp.·. Lògia La Sagesse del Gran Orient de França. Aquest Resp.·. Taller treballà fins el 31 de maig de 1853 (******), quan la policia va arrestar el seu V.·. M.·., Vaillant, i dos GG.·. més d’aquest, segons les anotacions personals [Revista Masónica Americana, any 1er, número 2, 30 de novembre de 1872] del Gà.·. José Victory (1810-1878), que fugí de Catalunya perseguit com a maçó l’abril de 1853. Exiliat a Uruguai cofundà la Resp.·. Lògia La Verdadera Iniciación. Després a Buenos Aires (Argentina) fundà una impremta on la que publicà diversos periòdics. Arran de la revolució de juliol de 1854 tornà a la Península i el seu fill José Victory Suárez continuà en l’impremta, editant, sobretot, la Revista Masónica Americana (1872-1875). Activista socialista formà part de la Primera Internacional (AIT). Deixà testimoni escrit de l’onada policial de detencions de GG.·. l’any 1853, a part dels tres GG.·. de la Resp.·. Lògia La Sagesse explica que el18 de abril la policia va arrestar tretze GG.·. de la Resp.·. Lògia San Juan de España, a l’Orient de Gràcia, anotant que el seu president era francès, Eybert. Dies després, les detencions de tretze GG.·. a l’Or.·. de  Barcelona, la majoria membres de la Resp.·. Lògia San Juan de España i els altres de la Resp.·. Lògia Peninsular, a l’Or.·. de Barcelona. El mateix 18 d’abril la policia intenta detenir prop de Barcelona el Gà.·. José Victory, V.·. M.·. d’Honor de la Resp.·. Lògia Amigos de la Naturaleza y de la Humanidad, a l’Or.·. de Xixón (Astúries). El seu domicili es registrat però aquest Gà.·. s’exilià a Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània), on embarcà cap Amèrica. Dies després es refugiaren al Rosselló onze GG.·. membres de la Resp.·. Lògia La Sagesse, a l’abric dels GG.·. de les Resp.·. Lògies a l’Or.·. de Perpinyà, però como eren ciutadans francesos, al cap d’uns dies el cònsol francès a Barcelona va aconseguí de les autoritats espanyoles un permís per tornar al Principat de Catalunya i quedar lliures de persecució. El 27 de juny la Comissió Militar dictà sentència i el Gà.·. Eybert condemnat a 7 anys de presó major i dotze GG.·. més de la Resp.·. Lògia  San Juan de España a 4 anys de pressó menor. Els altres processats foren alliberats. Aquests tretze GG.·. foren ingressats a la presó de Sant Pere, a Barcelona, el 8 de juliol d’aquell any. El 15 d’agost, la reina Isabel II indultà els GG.·. francesos a petició de l’emperador Napoleó III. A principis de maig a l’Or.·. Xixón hava estat arrestat l’anterior V.·. M.·. de la Resp.·. Lògia Amigos de la Naturaleza y de la Humanidad, Joaquín Cabrera, quedant a disposició del tribunal de Xixón i es va obrir un sumari en rebel·lia, per ésser fugitiu, José Victory. El nou V.·.M.·. Sellier fou condemnat i més endavant indultat, por ser ciutadà francès, como els de Gràcia. El Tribunal Superior d’Oviedu (Astúries) el 5 de desembre d’aquell any condemnà a 9 anys de presió major als GG.·. Victory (en rebel·lia) i Cabrera, per haver presidit societats secretes (maçòniques), prohibides en el Codi Civil del Regne d’Espanya. El Gà.·. Cabrera fou indultat aviat i arran de la revolució de juliol de 1854 la condemna del Gà.·. Victory quedà sense efecte.

Gran Lògia de Pirene

Unió Macònica Universal del Ritu Modern

Notes:

(*)  El Ritu Francès (R.·. F.·.) va ser fundat a França en 1786.

(**) Comptant l’Any Maçònic a partir del mes de març de 1849, la data correspon al dia 19 de juliol d’any de l’era vulgar.

L’any 1 del Calendari Maçònic és l’Any de la Veritable Llum – Anno Lucis en llatí. Marca el començament de l’Era de la Veritable Llum (V.·.Ll.·.). La fixació d’aquesta data seria deguda a James Ussher, prelat anglicà nascut el 1580 a Dublín (Irlanda) que emprava una cronologia considerada de començar amb la creació del món segons la Gènesi, estimada en 4.000 anys abans de J.C. Pensava així fundar una escala de temps absoluta. Aqueta cronologia científicament, des de l’arqueologia, correspon als inicis del megalitisme en el que s’anomena neolític mitjà original a Catalunya, com, per exemple, la cista d’inhumació excavada recentment a Vilanera (Empúries, l’Escala, Parc Natural del Montgrí, Baix Ter i Illes Medes, Alt Empordà, comtat d’Empúries), construïda segons el Carbó 14 fa 6.200 anys, marcant els inicis de l’arquitectura en bastiment de pedra, cosa que fa pensar que la V.·. Ll.·. correspon al temps de la creació de l’edificació amb pedra. D’aquesta manera l’Arquitecte de l’Univers seria l’existència de la pròpia arquitectura neolítica en pedra i amb mestres d’obra, companys paletes i aprenents de l’ofici.

El pastor presbiterià Gà.·. James Anderson i el Gà.·. Jean Théophile Désaguliers el van preconitzar a les seves Constitucions de la moderna Maçoneria Especulativa en 1723 per afirmar simbòlicament la Universalitat de la Francmaçoneria adoptant una cronologia suposada independent dels particularismes religiosos.

L’Any Maçònic té la mateixa longitud que l’any gregorià però comença l’1 de març. Pren aleshores l’anyada d’aquest, augmentat en 4000 i els mesos no són designats més que pel seu nombre ordinal.

(***) Es refereix al Capítol del Sobirà Príncep Rosa-creu (18è Grau del Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.·. E.·. A.·. A.·.) o el 7è Grau del Ritu Francès (R.·. F.·.). 

(****) Resp.·. Lògia creada a l’Or.·. de Barcelona durant el bonapartisme, el 25 de desembre de 1811, sota els auspicis del Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.) i amb el número 6480, que amb el retorn dels Borbons passà a la clandestinitat.

(*****) Dia 13 de març de 1811. L’autorització fou enviada a la Resp.·. Lògia Saint Jean des Arts et de la Régularité, a l’Orient de Perpinyà, creada el dia 17 de març 1766, la qual va ser la Lògia Mare de la Resp.·. Lògia Triomphe de l’Amitié, a l’Or.·. de Barcelona. 

(******) Aquest Resp.·. Taller es va refer en 1871, seguint en el G.·.O.·.D.·.F.·., i es va dissoldre entre 1892 i 1893. Tornà a treballar en 1924 i fins a finals de 1938, aquesta vegada en la Gran Lògia Espanyola (G.·.L.·.E.·.), amb el número 10. Mentre al segle XIX la majoria dels seus GG.·. eren ciutadans francesos, al segle XX eren GG.·. del país. No sobrevisqué al franquisme.   

(*******) Gràcies a un Gà.·. alt càrrec en la Comissió Militar que entenia la causa, el Gà.·. José Victory, Cav.·. Kad.·. (Cavaller Kadosch, grau 30è del Ritu Escocès Antic i Acceptat, R.·.E.·.A.·.A.·.) ex va poder exiliar. Entre 1872 i 1873 fou elegit V.·. M.·. de la Resp.·. Lògia Verdadera Iniciación, a l’Or.·. de Barcelona, del Gran Oriente del Uruguay [Revista Masónica Americana, any 1er, número 10, 31 de març de 1873].