El
19 de juliol de 1849 es redactà a l’Or.·. de Perpinyà (Rosselló, comtat de
Rosselló) el primer document conegut sobre l’establiment de la Francmaçoneria
Universal a nivell dels Països Catalans. Es tracta d’una Planxa, molt ben
conservada i escrita en llengua francesa, que envia –per raons de seguretat–
des de l’Or.·. de Perpinyà la barcelonina Resp.·, Lògia Triomphe de
l’Amitié (títol distintiu en llengua francesa), i que assegura
treballar en el Ritu Francès (*), al Gran Mestre i als
Il·lustres GG.·. membres del Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.).
Traducció
al català de la Planxa, que es conserva procedent del G.·.O.·.D.·.F.·. a
la Biblioteca Nacional, a l’Or.·. de París (Illa de França), que
van localitzar Patricia Ramon-Badie i Jacques Mongay, i que publiquen a la seva
obra DEUX SIÈCLES DE MAÇONNERIE EN ROUSSILLON (1744-1945), pàgines
254-259 [Les Presses Litteraires, Sant Esteve del Monestir (4art trimestre de
2003)]:
“A
les Valls de Perpinyà. 19è dia del 5è mes de l’any de la V.·. Ll.·. 5849 (**)
A
la Glòria del G.·. A.·. D.·. L’U.·.
Els
GG.·. espanyols que composen la Lògia i el seu Capítol (***) sota el títol
distintiu de Triomphe de l’Amitié, Orient de Barcelona, Espanya, al
Gran Mestre i als Il·lustres GG.·. membres del Gran Orient de França.
Salut,
Salut, Salut
Molt
Il·lustres Germans.
El
Venerable i els GG.·. de la Lògia Triomphe de l’Amitié, Orient de
Barcelona, òrgan de tots el maçons repartits en el sòl de l’antiga Corona
d’Aragó, Espanya Oriental, es dirigeix a favor de la petició següent: té el
plaer de comunicar l’acord de la Lògia Triomphe de l’Amitié, Orient
de Barcelona, de tenir dret a crear Lògies a Espanya en el Ritu Francès. Totes
les Lògies a crear i ella la primera, dependran del Gran Orient de
França car elles seran lliurades per la Lògia Mare de Barcelona. La
nostra Lògia serà com una sucursal del Gran Orient de França. Tot
seguit exposem les condicions pel do gratuït i quins són el motius que ens han
portat a actuar d’aquesta manera. El preu per a la creació d’una Lògia, preu
que ens fareu conèixer, es dividirà en dues parts iguals: una anirà al Gran
Orient de França i l’altra a la Lògia Mare de Barcelona. Ella haurà de servir
per pagar les despeses d’organitzar, d’impremta i de buró. Si no accepteu
aquestes condicions, nosaltres no podrem avançar en la nostra tasca tenint en
compte que els Mestres espanyols ara per ara no poden fer gran sacrificis. Les
Lògies hauran imposar-se una doble despesa, que no poden efectuar, cosa que
allunya els maçons [dels profans] i per això, la Maçoneria no se’n sortirà. A
Espanya també cal una Lògia que moderi a fi de dirigir i corregir aquelles que
es desviessin de la veritable regla.
En segon lloc, les dificultats que imposa la frontera són immenses. Seria molt perillós per a nosaltres si s’apoderessin d’articles referents a la Maçoneria. Hi hauria una molt major dificultat si aquests articles provinents de París fossin enviats cada una de les Lògies d’Espanya, especialment si aquests articles o constitucions o cartes capitulars anessin acompanyats de contrasenyes i segells. Si responeu favorablement a la nostra petició questa dificultat s’aixecarà. El nucli es trobarà a Espanya, no hi haurà altra Lògia Mare que no sigui aquesta com a corresponent amb les demés i solament amb el Gran Orient [de França]. Per la intermediària de St. Jean de les Arts, a Perpinyà, podríem rebre la paraula anyal i la paraula semestral si ho autoritzeu. Heu de ser conscients de les precaucions que ens cal adoptar. Volem estendre la Maçoneria sense fer soroll. Volem que sapigueu de l’existència de diverses Lògies o almenys que deixeu d’ignorar que existeixen. Ens agradaria no haver d’utilitzar noms de guerra o simbòlics o al·legòrics a que ens veiem obligats a fi de despistar els nostres enemics. Ens agradaria poder adoptar algunes modificacions que puguin exigir les circumstàncies, en definitiva, ens agradaria poder exercir la Maçoneria com es practica a França. Fins al dia d’avui la nostra Lògia ha treballat bonament i no s’ha hagut de patir una dura repressió de part del Govern. Comptem amb 38 anys d’existència (****) sense cap interrupció. Solament la manca de comunicació amb el Gran Orient de França es produí quan es va perdre la protecció de l’Exèrcit francès tenint per aquesta raó encara a París les nostres Cartes Capitulars que reclamem presentant el pagament de la suma exigida. No s’ha mantingut, en cap moment, relacions amb Lògies anomenades bastardes i mai s’ha traït [al Gran Orient de França]. S’ha tingut més sort que els GG.·. de Granada. Set Germans que feien una recepció foren penjats i el que fou rebut va ser condemnat a galeres. Fou en 1825 quan aquests GG.·. patiren el martiri, quan ja no hi havia tropes franceses. Encara que no vàrem poder rebre les Cartes Capitulars, el Capítol s’organitzà i es constituí en instància per actuar regularment. Es segueix servint-nos de l’autorització de donar les Constitucions acordada pel S.·.C.·. de Saint Jean des Arts de la Régularité, a l’Orient de Perpinyà, datada en el 25è dia del 10è mes de l’any 1811, la qual havia estat concedida amb el número 6480 pel Gran Orient de França i que havia estat signada pel Gran Mestre i el seu representant, amb data del 13er dia de l’any 5811 (*****) de la V.·. Ll.·., i visada per la Lògia Simbòlica, la Lògia d’Administració General i el G.·. C.·. federal. Uns demanem que ens digueu la quantitat que cal pagar per poder retirar les Cartes Capitulars al mateix temps que ens feu conèixer la resposta a la nostra petició.
Ens
calen per que el nostres treballs siguin regulars les Cartes Capitulars que es
troben en les caixes el Gran Orient de França. Com comprendreu
nosaltres volem estar més íntimament vinculats al Gran Orient de
França ja que de cap manera volen constituir un Orient al marge. Volem
gaudir de la Força i la Llum d’aquest a fi de poder comunicar-nos sense fer
corre cap perill un nombre indeterminat dels nostres conciutadans.
Tenim
tota la confiança en que la nostra petició sigui ben acollida per la vostra
part i d’aquesta manera treure’ns de molts anys de patiments i persecucions.
S’han defensat en moltes ocasions a Espanya els principis de la Maçoneria tot
exposant les nostres vides i sacrificant el nostre benestar i les nostres
fortunes. Així, ara que estem tàcitament tolerats ja que ignoren els nostres
treballs, cosa que no ens molesta, ens cal propagar els nostres principis i
d’aqueta manera reprendre la Llum el més ràpid possible.
Esprem
que contestareu el més aviat possible. En el cas de ser favorable, ens fareu
oblidar trenta vuit anys de patiments.
Fem
sentir els nostres sentiments fraternals i rebeu les nostres salutacions.
EP.·.L.·.N.·.M.·.A.·.V.·.C.·.
Signat:
el Gà.·. Venerable Thomas Bertrand Soler, Cavaller del Temple.”
Tot
seguit hi ha diverses signatures amb la referència “recomanat amb el prec pel
Sant Capítol de Saint-Jean des Arts et de la Régularité, Orient de
Perpinyà”, amb encara cinc firmants més, un segell en cera, dos segells
entrecreuats i un text en castellà.
La
carta és adreçada a M. Emmanuel Pagès, Institutor Orador del Capítol de
Perpinyà.
Es
desconeix la resposta del Gran Orient de França.
Sabem que a L’Or.·. de la vila de Gràcia entre 1847 i 1848 començà a treballar la Resp.·. Lògia La Sagesse del Gran Orient de França. Aquest Resp.·. Taller treballà fins el 31 de maig de 1853 (******), quan la policia va arrestar el seu V.·. M.·., Vaillant, i dos GG.·. més d’aquest, segons les anotacions personals [Revista Masónica Americana, any 1er, número 2, 30 de novembre de 1872] del Gà.·. José Victory (1810-1878), que fugí de Catalunya perseguit com a maçó l’abril de 1853. Exiliat a Uruguai cofundà la Resp.·. Lògia La Verdadera Iniciación. Després a Buenos Aires (Argentina) fundà una impremta on la que publicà diversos periòdics. Arran de la revolució de juliol de 1854 tornà a la Península i el seu fill José Victory Suárez continuà en l’impremta, editant, sobretot, la Revista Masónica Americana (1872-1875). Activista socialista formà part de la Primera Internacional (AIT). Deixà testimoni escrit de l’onada policial de detencions de GG.·. l’any 1853, a part dels tres GG.·. de la Resp.·. Lògia La Sagesse explica que el18 de abril la policia va arrestar tretze GG.·. de la Resp.·. Lògia San Juan de España, a l’Orient de Gràcia, anotant que el seu president era francès, Eybert. Dies després, les detencions de tretze GG.·. a l’Or.·. de Barcelona, la majoria membres de la Resp.·. Lògia San Juan de España i els altres de la Resp.·. Lògia Peninsular, a l’Or.·. de Barcelona. El mateix 18 d’abril la policia intenta detenir prop de Barcelona el Gà.·. José Victory, V.·. M.·. d’Honor de la Resp.·. Lògia Amigos de la Naturaleza y de la Humanidad, a l’Or.·. de Xixón (Astúries). El seu domicili es registrat però aquest Gà.·. s’exilià a Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània), on embarcà cap Amèrica. Dies després es refugiaren al Rosselló onze GG.·. membres de la Resp.·. Lògia La Sagesse, a l’abric dels GG.·. de les Resp.·. Lògies a l’Or.·. de Perpinyà, però como eren ciutadans francesos, al cap d’uns dies el cònsol francès a Barcelona va aconseguí de les autoritats espanyoles un permís per tornar al Principat de Catalunya i quedar lliures de persecució. El 27 de juny la Comissió Militar dictà sentència i el Gà.·. Eybert condemnat a 7 anys de presó major i dotze GG.·. més de la Resp.·. Lògia San Juan de España a 4 anys de pressó menor. Els altres processats foren alliberats. Aquests tretze GG.·. foren ingressats a la presó de Sant Pere, a Barcelona, el 8 de juliol d’aquell any. El 15 d’agost, la reina Isabel II indultà els GG.·. francesos a petició de l’emperador Napoleó III. A principis de maig a l’Or.·. Xixón hava estat arrestat l’anterior V.·. M.·. de la Resp.·. Lògia Amigos de la Naturaleza y de la Humanidad, Joaquín Cabrera, quedant a disposició del tribunal de Xixón i es va obrir un sumari en rebel·lia, per ésser fugitiu, José Victory. El nou V.·.M.·. Sellier fou condemnat i més endavant indultat, por ser ciutadà francès, como els de Gràcia. El Tribunal Superior d’Oviedu (Astúries) el 5 de desembre d’aquell any condemnà a 9 anys de presió major als GG.·. Victory (en rebel·lia) i Cabrera, per haver presidit societats secretes (maçòniques), prohibides en el Codi Civil del Regne d’Espanya. El Gà.·. Cabrera fou indultat aviat i arran de la revolució de juliol de 1854 la condemna del Gà.·. Victory quedà sense efecte.
Unió Macònica Universal del Ritu Modern
Notes:
(*)
El Ritu Francès (R.·. F.·.) va ser fundat a França en 1786.
(**)
Comptant l’Any Maçònic a partir del mes de març de 1849, la data correspon al
dia 19 de juliol d’any de l’era vulgar.
L’any
1 del Calendari Maçònic és l’Any de la Veritable Llum – Anno Lucis en
llatí. Marca el començament de l’Era de la Veritable Llum (V.·.Ll.·.). La
fixació d’aquesta data seria deguda a James Ussher, prelat anglicà nascut el
1580 a Dublín (Irlanda) que emprava una cronologia considerada de començar amb
la creació del món segons la Gènesi, estimada en 4.000 anys abans
de J.C. Pensava així fundar una escala de temps absoluta. Aqueta cronologia
científicament, des de l’arqueologia, correspon als inicis del megalitisme en
el que s’anomena neolític mitjà original a Catalunya, com, per exemple, la
cista d’inhumació excavada recentment a Vilanera (Empúries, l’Escala, Parc
Natural del Montgrí, Baix Ter i Illes Medes, Alt Empordà, comtat d’Empúries),
construïda segons el Carbó 14 fa 6.200 anys, marcant els inicis de l’arquitectura
en bastiment de pedra, cosa que fa pensar que la V.·. Ll.·. correspon al temps
de la creació de l’edificació amb pedra. D’aquesta manera l’Arquitecte de
l’Univers seria l’existència de la pròpia arquitectura neolítica en pedra i amb
mestres d’obra, companys paletes i aprenents de l’ofici.
El
pastor presbiterià Gà.·. James Anderson i el Gà.·. Jean Théophile Désaguliers
el van preconitzar a les seves Constitucions de la moderna
Maçoneria Especulativa en 1723 per afirmar simbòlicament la Universalitat de la
Francmaçoneria adoptant una cronologia suposada independent dels
particularismes religiosos.
L’Any
Maçònic té la mateixa longitud que l’any gregorià però comença l’1 de març.
Pren aleshores l’anyada d’aquest, augmentat en 4000 i els mesos no són
designats més que pel seu nombre ordinal.
(***)
Es refereix al Capítol del Sobirà Príncep Rosa-creu (18è Grau del Ritu Escocès
Antic i Acceptat (R.·. E.·. A.·. A.·.) o el 7è Grau del Ritu Francès (R.·.
F.·.).
(****)
Resp.·. Lògia creada a l’Or.·. de Barcelona durant el bonapartisme, el 25 de
desembre de 1811, sota els auspicis del Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.)
i amb el número 6480, que amb el retorn dels Borbons passà a la clandestinitat.
(*****)
Dia 13 de març de 1811. L’autorització fou enviada a la Resp.·. Lògia Saint
Jean des Arts et de la Régularité, a l’Orient de Perpinyà, creada el dia 17
de març 1766, la qual va ser la Lògia Mare de la Resp.·. Lògia Triomphe
de l’Amitié, a l’Or.·. de Barcelona.
(******)
Aquest Resp.·. Taller es va refer en 1871, seguint en el G.·.O.·.D.·.F.·.,
i es va dissoldre entre 1892 i 1893. Tornà a treballar en 1924 i fins a finals
de 1938, aquesta vegada en la Gran Lògia Espanyola (G.·.L.·.E.·.),
amb el número 10. Mentre al segle XIX la majoria dels seus GG.·. eren ciutadans
francesos, al segle XX eren GG.·. del país. No sobrevisqué al franquisme.
(*******) Gràcies a un Gà.·. alt càrrec en la Comissió Militar que entenia la causa, el Gà.·. José Victory, Cav.·. Kad.·. (Cavaller Kadosch, grau 30è del Ritu Escocès Antic i Acceptat, R.·.E.·.A.·.A.·.) ex va poder exiliar. Entre 1872 i 1873 fou elegit V.·. M.·. de la Resp.·. Lògia Verdadera Iniciación, a l’Or.·. de Barcelona, del Gran Oriente del Uruguay [Revista Masónica Americana, any 1er, número 10, 31 de març de 1873].